dijous, 18 de febrer de 2010

Si tu em deixessis




Si tu em deixessis
que feliç que jo seria!
Tu, que m’has robat
l’alegria i la força,

Deixa’m viure
la meva humil
i alegre vida
Ves-te’n de mi !.

Saps prou bé que no et vull
deixa’m dormir sol les nits
de dia aparta’t de mi
i fuig de mi com la pena.

T’has apoderat de mi,
del meu cos i la meva vida,
però mai, mai no podràs apoderar-te
del meu esperit, del meu ser interior.

Per que per més mal que em facis
aquesta part meva restarà intacta
i seguirà la llum que l’il•lumina
si cal encara més forta i resplendent.

Però si tu em deixessis
les meves cames tornarien
a ser les d’abans i els meus braços
podrien abraçar amb força.

I seria un dia de celebració i de festa
amb les persones que més estimo
per deixar enrere un mal son
que tu m’has donat.

Ves-te’n, ves-te’n, de mi, no et vull
ni un segon més en la meva vida
treu-me aquesta pesada carga
i alleugereix el meu camí.

És tot el que demano
al cel, a la terra, l’univers,
al vent, al foc, a l’aigua ,
als mars i muntanyes, a l’infinit
.

9 comentaris:

  1. Qué bonito escribes, Llop! :)

    Pero es triste, y no quiero que estés triste, no te recrees en lo malo de la vida, piensa en lo bueno, probablemente seas un privilegiado en otras cosas, seguro que sí las hay, lo que hay que tener es lo bueno en mente a cada instante...

    Cada vez que te venga un pensamiento malo, piensa que te debes a ti mismo tres pensamientos buenos, agradables... como si fuera un castigo por haberte puesto triste, no te dejes vencer, no te lo permitas, vale?

    Petonets

    ResponElimina
  2. Por cierto, estaba viendo la foto...

    Jooo...

    ¿No puedes hacer algo para que Guardiola se divorcie y se fije en mí? :D

    Anda, porfaaaa!!! :)))

    ResponElimina
  3. Hola Mariola,
    Bueno a veces salen cosas tristes y a veces cosas más alegres. Pero al escribir este poema, no estaba precisamente triste, pero si estaba sensible con mi situación, y lo que conlleva esta enfermedad. La verdad és que le intento quitar mucho hierro a la vida, y junto con Carmen, también llamada para mi (Musola, o Pal de paller) pasamos muchos ratos y horas riéndonos de las cosas.
    Pero te tomo la palabra i voy a procurar que el póximo poema sea divertido, vale??. A ver si me sale.
    Y lo que me comentas de Guardiola, te prometo hacer algo al respecto, pero no te puedo prometer el resultado. Me parece que ni le queda tiempo para dedicarse a otras cosas que no sean el futbol.
    Muchos besos.

    ResponElimina
  4. LLop
    tot un plaer passar-me per aquí. No et preocupis per mi, soc una dona forta, el blog es la meva terapia, sensa abocar el que porto dintre es possible que ja hagues engejat tot en orris.
    Seria llarg d'explicar, pro si vols et pots donar una volta per el meu altre blog, i et faras un idea.
    Veig que tu tambè ets una persona molt valenta, lo meu es pecata minuta devant teu.
    Molts de petons, sempre.
    per cert jo soc de La Bisbal, casi veins.
    El meu altre blog es.
    http://diariodemifracaso.blogspot.com

    ResponElimina
  5. ei! Llop bonic senzill i tendre poema, però la senyora ELA ens ha d'acompanyar sempre més, ara ens toca ballar amb la més lletge Doncs que cony BALLEM!!!!

    ResponElimina
  6. Hola Llop!
    un bonito poema para una indeseable compañera de viaje.

    ¿que hace mi hermano contigo en la foto?,dicen que se parece a un tal Guardiola.

    Saludos Llop!

    ResponElimina
  7. forÇa,forÇa,forÇa i mes forÇa albert

    ResponElimina
  8. Gràcies a tots els que passeu pel meu blog. Us ho agraeixo de tot cor. Tant els que sou nous com els que ja fa temps que correu per aquí. Sou tots una part del meu aliment espiritual.
    Per la Marta, dir-te que intento compendre,t i que tots tenim la nostra lluita. cada un la seva. Espero que s'arreglin les coses.
    Josep. Prou sé que la ela ens acompanyarà sempre, però mira així conjuro els meus fantasmes interiors i a lo millor em fa cas i em deixa... segurament seria el primer, però enlloc està escrit que això no pugui passar.
    Antonioo0,yo no sabia que el otro dia estuve hablando con tu hermano. Vayaaaaa, Ya se lo diré al Guardiola, que tiene un doble, jejejejej.
    Albert. Tu vols dir allò de salut, i força al canut. I ja veus de salut així anem, però fotent cosses tant com podem. i de força al canut, de moment encara n,hi ha. jejejej

    ResponElimina
  9. Massa bonic el poema. Els segrestadors no es mereixen la bellesa. I a tú t'ha segrestat el teu cos aquesta funesta malaltia. Sort que no t'ha llevat l'esperit ni el seny.

    ResponElimina