dimarts, 23 de febrer de 2010

Conte Hindú, o El Conte dels Cinc Sentits



(Continuació d’ahir)



Simram va mirar novament les boletes i es va preguntar: - I ara quina agafo?. Però la mà se li’n va anar molt ràpidament a la del color verd. Va fer el mateix de les altres vegades i de les mans en van sortir les notes musicals, el do, re mi fa sol, la, si, cada vegada més i més de pressa, es van anar escampant per tot el paisatge, fins que com una onada i tot ballant es van anar ficant dintre les seves orelles. Tot seguit i ràpidament s’hi van anar afegint el cant dels ocells, el soroll del vent i les ones del mar, la parla de la gent i el soroll de l’aigua del riu, el brunzir de les abelles, el miolar dels gats, el rugit del lleó, l’udolar del llop i el lladruc del gos. Seguidament van apareixer el so del piano, de la guitarra, de la trompeta, del violí, i la viola i el contrabaix, la lira , l’arpa i la flauta, i finalment la seva pròpia veu. Tots van fer una harmonia i en Simramn saltava d’alegria de sentir tots aquells sons que mai havia escoltat. Així va fer una setmana de celebracions per poder acompanyar la seva vida amb tots aquells sons i aquella música que tenia dintre seu. La seva alegria era immensa i com era home agraït al final de la festa es va agenollar al terra i va tornar donar les gràcies a Karishma per haver-li portat l’OÏDA.

Ja només li quedaven dues boletes per obrir i sense dubtar-ne ni un instant, va agafar la del color blau. I va fer el mateix que les anteriors vegades. Amb les dues mans una girant en contra de l’altra va obrir la boleta pel mig i amb una part a cada mà, van fluir unes diminutes partícules de molts colors diferents. Cada vegada eren més i sorgien amb més intensitat. Aquelles partícules es van anar escampant per arreu i com a cavallers dirigits, totes van seguir el camí per arribar finalment a la seva cara i al seu nas. Llavors va inspirar molt profundament i va ser la primera vegada que el seu nas i els pulmons es van omplir d’aquella olor tant agradable. I el somriure se li va marcar de galta a galta.

Es va posar a saltar i ballar al so de la música que sentia per la seva oïda, i meravellat per l’espectacle de la natura que tenia davant per la vista, va anar olorant totes les plantes que trobava. I quant gaudia del gust de menjar, abans sempre primer feia una inspiració forta per deixar-se penetrar de la flaira d’aquell menjar, o d’aquella fruita. Va plantar multitud de flors i plantes, només per poder-les olorar i gaudir de la pau i calma que li produïen. Era tant el goig que sentia que novament es va agenollar al terra i amb els braços alçats al cel va cridar: Gràcies Karishma per haver-me portat l’OLFACTE.

Ja desitjava saber que tindria l’última boleta. La de color marró. Tot seguit la va agafar i com sempre havia fet, amb les dues mans la va obrir. Aquesta vegada no va veure res, però va sentir com se li posava la pell de gallina. Era una sensació nova, com mai havia sentit. De cop sentia damunt el seu cos l’agradable escalfor del Sol, la brisa que li tocava la cara, i amb les mans es va tocar el cos, la cara, els cabells, les orelles, el nas, la boca, el braç i les cames. Es va adonar de que era agradable el tacte amb el seu cos. Es va rebolcar per l’herba. I va demanar a la gent que el toquessin, a la vegada que ell també tocava el cos de qui passava per on ell estava. Tenia una grata satisfacció al sentir viu el seu cos. Sentia que la vida el traspassava, experimentava el calor i el fred, i la humitat de l’aigua i sobretot el contacte humà, amb les seves carícies i abraçades, la pressió dels braços i del cos.

Es va adonar de que tenia un cos perfecte. Podia veure la grandesa del món. Podia assaborir milers de gustos diferents. Podia escoltar la música de les estrelles i la seva pròpia veu. Podia olorar les aromes del camp, de les muntanyes i dels boscos i la seva pròpia olor. I finalment podia sentir el contacte de la seva pell amb la resta del món.

I tant agraït com les altres vegades es va agenollar altre vegada per donar gràcies i amb els braços al cel va cridar: Gràcies Karishma per haver-me portat el TACTE. També va donar les gràcies al Déu Sol, Suraj, per haver-li portat Karishma fins a ell.

Un cop acabat, es va despertar d’aquell bell somni, i va veure la immensa riquesa que tenia la seva vida amb aquell do que li havia donat el Déu Suraj, i que Karishma li havia portat i que eren el cinc sentits.



FI

1 comentari:

  1. Qué bonito final..

    Un cop acabat, es va despertar d’aquell bell somni, i va veure la immensa riquesa que tenia la seva vida amb aquell do que li havia donat el Déu Suraj, i que Karishma li havia portat i que eren el cinc sentits.

    Petonets

    ResponElimina