ÀNGELS

Aquest sóc jo fent precisament aquest escrit. I que consti... que no sóc pas cap Àngel.

Avui la meva Mussola-Carmen, ha comprat un Àngel, el de la Salut, per desitjar-me salut precisament per la falta que em fa i per afegir als dos que ja tenia penjats a la paret, el de la Primavera i el de l’Abundància. I ha passat una cosa curiosa. A l’obrir la capsa se’n ha adonat que tenia una cama trencada. Ella amb tot el carinyo del món i amb cola d’enganxar la hi ha afegida. Un cop feta la operació, a anat per penjar-lo a la paret i aquesta vegada li ha caigut a terra, trencant-se l’altra cama. I novament amb el seu carinyo i la cola d’enganxar li ha afegit. Ara està penjat degudament al seu lloc.

Li hem volgut veure un significat en aquest fet i és que l’Àngel que és el de la Salut, té les cames trencades i afegides, però continua essent l’Àngel de la Salut. Jo també tinc les cames molt malmeses, no segueixen, i m’hi falta força, però l’Àngel de la Salut em protegirà, per que la malaltia no avanci, i es quedi estancada com està.

Diuen que tots tenim un Àngel de la guarda i a mi m’agradaria que fos aquest. Que em guardi la salut que em queda que encara és molta. I que em doni les forces físiques per poder continuar fent el que encara faig. I la força d’esperit per saber acceptar la meva realitat.

Això és tot.