Tristeses

TRISTESES

Avui fa fred i ja és fosc,

i una melangiosa tristesa

em penetra fins al fons de tot

dolça tenebra la que sento,

i una mà oprimeix el meu cor

m’ofego i el bleix és cansat.

A la meva oïda arriba el so

d’un Fado que em recorda

el passat que ja no tornarà

vull fugir d’aquesta trista

vida que m’ha tocat viure

i per més que m’hi esforço.

Les cames ja no segueixen

els peus s’enganxen a terra

els braços i les quietes mans

no obeeixen, no tenen ni la força

per sostenir l’esperança de demà

tinc por, molta por, que serà?.

una presó cada vegada més petita

va tancant el meu espai de vida

i jo sense força per contenir-ho

només queda la desesperança,

l’angoixa, l’ofeg, el dolor i

el desert que s’obra davant meu.

Llop Estepari

Gener del 2010