La meva e.l.a. - lll -

Sempre cal buscar la part positiva de les situacions. I això és lo que intento fer, encara que no sempre ho aconsegueixi, amb la meva malaltia. Si una cosa he aprés és a relativitzar molt més les coses que em passen. Ja sé prou bé que moltes coses que feia habitualment ara ja no les puc fer, al menys sol. Però la situació també m'ha donat la possibilitat de fer i viure moltes altres coses. Cal pensar sempre en allò que encara puc fer i no pas en les que ja no puc. Com per exemple aquesta d'escriure. Ara tinc tot el temps del món. I a més he perdut la por i em surten les coses tal com son. És com sóc jo i segurament porten el meu segell, encara ben segur una mica desconegut per mi. Escric bàsicament per mi mateix per conjurar els meus fantasmes interiors, i si pot alegrar o ajudar en alguna cosa a algú, encara que només sigui per passar l'estona, em donaré per molt satisfet. I mentre la mà esquerra m'ho permet ho vaig fent amb les dues mans. Potser arribarà que ho hauré de fer només amb una mà. I bé, així ho faré si es dona el cas.
La por en general, a fer el ridícul, al què diran, a que se sàpiga de la meva malaltia, tot això també ha desaparegut. Les pors es van dissipant. Què més em pot passar??. Clar que moltes més coses, però ja deu ni do. Una cosa molt important amb la qual em sostinc és el raonament de que " hi ha lo que hi ha, i res més". Les coses són com són, i jo faig tot el que puc per canviar-les, o millorar-les, a partir d'aquí ja no puc fer res més. Tant sols deixar el present i el futur en mans del destí, o el devanir o de Déu com dirien els més creients. He fet el procés d'acceptació de la situació de la meva vida, i només em cal fer cada dia que el dia a dia sigui el millor possible per mi, i la gent que m'envolta. Crec que de moment vaig traient bona nota.
La vida i la mort també per mi ara tenen un altre sentit que no tenien abans de la malaltia. Molt més relatiu. Certament que un cop fort com el que a mi m'ha tocat ben segur que és una ajuda per canviar molts dels conceptes que sustenten la vida. Ara hi ha molta pau al meu interior. No hi ha l'angoixa de voler viure coses, de córrer, d'obtenir quantitat de vivències, del cada dia més. La por del futur, i que cada vegada s'ha de ser en teoria millor,tenir més coses guanyar més diners, i a fer el viatge més llarg.
Ara es possible gaudir d'un bell despertar al matí quant la meva Mussola em diu encara al llit i amb veu dolça " Bon dia carinyo". Això reconforta, i reforça les piles per començar el dia. Reconforta també sentir, notar i viure la seva dedicació del matí al vespre i cada dia des del primer dia que em va caure la sentència.
La companyia dels amics, aquells que sempre hi son, sense fer soroll, callats, però que jo sé que hi son per ajudar en allò que faci falta. En tinc plena vivència d'aquests passats dies a Mallorca. L'ajuda també prou important de la família, que a vegades en el passat ha estat un xic oblidada. I els fills, molt més propers cada vegada. Tot això són fonaments on se sosté la meva vida actual Una actitud burleta i comediant inclús un xic pallasso bastant continuada que hi solo posar moltes vegades és per treure-hi ferro a la situació i fer la situació més suau tant per mi com per els que m'envolten. Ja s'ha convertit en una bona constant en la meva vida. Per mi és molt saludable poder fer broma inclús sobre les meves dificultats i també sobre la mort. No cal agafar-se massa res en serio. I això ho diu un que tota la vida havia sigut una cosa molt seria. Com es canvia. Us ho puc ben assegurar. Però he de ser perseverant. No sempre surten les coses tant boniques com es podria suposar. Alló que més he d'evitar i una de les coses que més mal em fan internament, són les caigudes. Ja en porto unes quantes. Sort que ara fa dies que no n'hi ha cap. L'última que em va fer mal va ser a finals d'Octubre. Alguna més que hi ha hagut posteriorment no m'ha fet tant de mal. Suposo que tot depèn del moment.
I també hi ha una cosa que em preocupa. Aquesta és la de contemplar i viure amb tota la cruesa el deteriorament del cos, pas a pas, fins quant i fins a on??. No em vull avançar. Ja he dit abans "avui puc" Demà??. Ja en parlarem.
Molt bona nit a tothom.